Notícies
L’Institut d’Economia de Barcelona calcularà el tax gap de Catalunya
dimarts, 28 de març de 2017

 L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha estat l’entitat escollida per la Conselleria d’Economia de la Generalitat per calcular la bretxa fiscal o ‘tax gap’ a Catalunya. A través d’aquest instrument, els territoris poden calcular la diferència entre la recaptació total d’un país i la recaptació potencial en funció de la legislació vigent. A través d’aquest mètode, països com Suècia, Austràlia, Dinamarca, el Regne Unit y els Estats Units estimen el frau fiscal existent i quantifiquen el rendiment de la seva administració tributària.

El contracte per fer l’estudi serà de 45.000 euros, que es destinaran no només al càlcul del ‘tax gap’, sinó també per analitzar quins factors són els causants d’aquesta bretxa i quines són les vies per les que es dóna el frau.

El projecte tindrà dues fases. En la primera, l’IEB estudiarà la bretxa fiscal en tributs cedits i en els impostos sobre les estàncies en establiments turístics, mentre que la segona fase inclourà tota la resta d’impostos per calcular el total del ‘tax gap’.

L’IEB s’ha posicionat en els darrers anys com una de les institucions defensores de l’aplicació d’un tax-gap per calcular el rendiment de les administracions tributàries. Així ho van reivindicar el gerent de l’IEB, José María Durán-Cabré, i l’investigador, Alejandro Esteller, en la presentació del seu llibre ‘De nuestros impuestos y su administración’, el juliol de 2015 al Cercle d’Economia de Barcelona, on el càlcul de la bretxa fiscal va ser un dels temes centrals de debat.

 
El doctorant de l’IEB, Nicolás González, analitzarà l’impacte de les inversions urbanes en la configuració de les ciutats amb la beca SEBAP
dimarts, 21 de març de 2017

 El doctorant de l’IEB, Nicolás González-Pampillón, ha estat guardonat amb la beca de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), amb que podrà fer una estada de tres mesos a la Paris School of Economics, on continuarà la recerca per la seva tesis doctoral. 

En aquest temps, col·laborarà amb la professora Laurent Gobillon en la investigació de com les inversions en infraestructures urbanes impacten sobre la configuració demogràfica de les ciutats i els barris. En particular, durant l’estada González-Pampillón es centrarà en els barris catalans amb alta concentració de població immigrada, i en especial en els efectes de la Llei de Barris, aplicada per la Generalitat de Catalunya el 2003 per millorar les zones que necessitaven “atencions especials”.

La professora Gobillon ha treballat en l’aplicació de mètodes empírics en urbanisme per assessorar governs locals i regionals. 

 
L’IEB i Fedea analitzen l’estratègia en infraestructures de mobilitat a Espanya
dimarts, 14 de març de 2017

 Més de 70 persones van assistir al VII Workshop d’Economia del Transport, organitzat el passat 24 de febrer per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i Fedea. La jornada va reunir a experts en mobilitat per debatre sobre les competències, regulacions i inversions dins de la política d’infraestructures i transports a Espanya.

El director de Fedea, Ángel de la Fuente, el de l’IEB, Martí Perallada, la investigadora de la UAB i de l’IEB, Anna Matas i el professor de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), Ginés de Rus, van ser els encarregats d’obrir la jornada. El mateix Ginés de Rus va compartir amb la professora de la ULPGC, Pilar Socorro, la taula rodona ‘Inversió i tarifes d’infraestructures del transport’, moderada per l’investigador de la UB, Germà Bel.

Un altre dels focus d’anàlisi va ser el transport ferroviari de mercaderies, analitzat pels professors Miquel Llevat, de la corporació Compsa, i Gerard Llobet, del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI).

Finalment, el Secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, va ser l’encarregat de tancar la jornada amb la ponència ‘La política d’infraestructures a Espanya’, en la que va analitzar el mapa d’infraestructures del transport a l’estat i va desgranar l’estratègia al darrera de la política d’inversions.

 
La pobresa entre la població entre 16 i 29 anys va passar del 18% al 28% durant la crisi
divendres, 3 de març de 2017

 · L’IEB dedica el seu últim ‘IEB Report’ a analitzar les xifres sobre desigualtat i les polítiques correctives aplicades des de l’administració

L’última crisi econòmica va tenir un fort component generacional. És una de les conclusions que s’extreu de l’última edició del ’IEB Report’, publicat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) sota el títol ‘Desigualtat: mesurament i polítiques’ i que està dedicat a l’anàlisi de la desigualtat. En la seva aportació, l’investigador del Instituto de Políticas y Bienes Públicos y del CSIC, José Fernández-Albertos, mostra com en el període 2007-2013 la pobresa es va “rejovenir”. “La taxa de pobresa entre la població de 16 a 29 any va créixer del 18,1% al 28,6%, mentre que aquest índex entre la gent gran va baixar del 25,5% al 11,4%”.

En el seu article ‘Crisis econòmica i desigualtat a Espanya: una reflexió des de la política’, l’investigador rebat la idea de que la crisi econòmica va afectar sobretot a les classes mitjanes. “En termes distributius, la recessió va afectar especialment als més pobres, que van veure com va créixer la distància entre els seus ingressos respecte als grups mitjans”, argumenta Fernández-Albertos. De fet, considera que “la pujada de l’atur entre la població més jove, menys qualificada i amb menys recursos del mercat” va ser la principal causa de l’augment de la desigualtat en aquest període.

L’estudi considera que les polítiques correctives van estar dirigides a la redistribució de la despesa pública a través dels subsidis d’atur, però el seu efecte va ser insuficient per rectificar les desigualtat, en part, perquè els subsidis d’atur no arribaven als més afectats per la crisi, com són les famílies joves, nens i treballadors precaris.

Àsia modifica el mapa de la desigualtat
El professor de la Università di Roma, Giovanni Vecchi, participa en el ‘IEB Report’ amb l’article ‘Desigualtat global: tendències històriques’, en el que mostra com hi ha dos moments claus en l’evolució de la desigualtat entre països: el primer, durant tot el segle XIX, coincidint amb la Revolució Industrial, que va multiplicar la distància entre el nivell d’ingressos dels països que hi van participar i els que no. El segon moment s’inicia a finals de la dècada de 1980, coincidint amb el creixement de les economies asiàtiques, que provoquen una disminució en els índexs globals de desigualtat.

“En nou de cada 10 casos, els més beneficiats en el context econòmic d’aquest últim període són persones de classes mitjanes i baixes de les economies asiàtiques emergents. També han sortit beneficiats els que formen part de l’1% amb més ingressos a nivell mundial, que es troben en la seva majoria als Estats Units, Europa Occidental, Japó i Oceania. Els més desfavorits per la globalització, en canvi, han estat els països africans i, en menor mesura, els països de l’Europa de l’Est”, explica Vecchi en el seu anàlisi.

L’educació, l’origen de la desigualtat
Per la seva banda, el professor de la University of Mannheim, Andreas Peichl, examina les causes de la desigualtat a la seva aportació ‘Desigualtat i mobilitat en països desenvolupats: medició i polítiques’, en el que assegura que “la intervenció en la etapa infantil a través de l’educació té especial transcendència sobre els resultats que s’aconsegueixen més endavant. De fet, els països nòrdics, amb grans inversions en primera infància i classes inclusives, són els que millors resultats presenten en els índexs d’igualtat i mobilitat social, mentre que els països anglosaxons, amb sistemes segregats, mostren grans desigualtats”.

Polítiques locals per a un problema global
La investigadora de l’IEB, Sara Torregrosa-Hetland, aporta l’editorial del ‘IEB Report’ amb l’article ‘Desigualtat: l’assignatura pendent’, en el que reflexiona com la desigualtat és un fenomen global sobre el que només s’estan aplicant mesures a nivell local. “Les forces de la globalització, amb intercanvis comercials i financers intensos a nivell mundial, tenen un paper destacadíssim entre les explicacions de la desigualtat actual, però les actuacions correctores dels governs no tenen capacitat de superar l’àmbit nacional”. Torregrosa-Hetland considera que “el camí per reforçar les polítiques redistributives passaria per intensificar la cooperació internacional per tenir més capacitat de recaptar impostos sobre el capital o les rendes altes”.

 
L’IEB analitzarà les xifres sobre desigualtat i el resultat de les polítiques correctives en la presentació de l’últim IEB Report
dimarts, 28 de febrer de 2017

 L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) presentarà el proper divendres 3 de març al  Cercle d’Economia de Barcelona la darrera edició del ‘IEB Report’, titulada ‘Desigualtat: mesurament i polítiques’ i dedicada a l’anàlisi sobre la desigualtat, les seves causes, tendències, sistemes de mesura i resultats de les polítiques correctives aplicades des de l’administració.

L’acte comptarà amb la participació de l’investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales i del CSIC, José Fernández-Albertos, que presentarà la seva contribució al ‘IEB Report’ amb l’article ‘Crisis económica y desigualdad en España: una reflexión desde la política’. Completaran el programa l’investigador de la UAB, Joan Mª Esteban, la responsable de Mobilització Social d’Intermon Oxfam, Patricia Cantarell, el director d’Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i el Secretari d’Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Francesc Iglesies. 

ACTE: Presentació del IEB Report ‘Desigualtat: mesurament i polítiques’
DIA: Divendres, 3 de març
HORA: 12:00h
LLOC: Cercle d’Economia. C/Provença 298 (Barcelona)

PROGRAMA

12:00 Inauguració
Sr. Carlos Cuatrecasas (President de la Fundació Cercle d’Economia)

12:05 Presentació del IEB Report ‘Desigualtat: mesurament i polítiques’
Sr. Alejandro Esteller-Moré (Universitat de Barcelona & IEB)

12:15 Conferència ‘Crisis económica y desigualdad en España: una reflexión desde la política’
Sr. José Fernández-Albertos (Centros de Ciencias Humanas y Sociales & CSIC)

12:35 Conferencia ‘Desigualdad y políticas de bienestar
Sr. Joan Mª Esteban (Universitat Autònoma de Barcelona & IAE-CSIC)

13:05 Taula rodona
Sra. Patricia Cantarell (Oxfam Intermon), Sr. Salvador Guillermo (Foment del Treball) i Sr. Francesc Iglesies (Secretari d’Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya)

 
Dos equips d'investigació de l'IEB, distingits amb les beques del programa RecerCaixa
divendres, 24 de febrer de 2017

El programa RecerCaixa, que impulsa investigacions científiques amb vocació social, ha atorgat dues de les seves ajudes als investigadors de l'IEB, José García de Quevedo i Pilar Sorribas. La institució aconsegueix així dues de les 18 beques pel desenvolupament, durant els propers dos anys, d'estudis sobre els reptes polítics i socials a encarar a causa del canvi climàtic i sobre els rols dels actors socials respecte a la corrupció política

La investigació dirigida per García Quevedo portarà per títol 'El repte del canvi climàtic: polítiques per a la transició energètica', i comptarà amb la col·laboració dels investigadors Maria Teresa Costa (IEB), Elisa Trujillo (IEB), Joan Batalla (Funsema i UB) i Xavier Massa (Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB i UB).

El treball es marca com a objectius identificar les dificultats que es troben les empreses per a ser més eficients sense perdre potencial, així com avaluar les polítiques per la transició energètica que s'estan portant a terme a Catalunya i a Espanya. Dos camps encara poc estudiats. 

El projecte de Sorribas, per la seva banda, portarà per títol 'Límits de la corrupció política: mass media, partits polítics, societat civil i ciutadans", i comptarà amb la participació dels investigadors Gianmarco Daniele (IEB), Albert Falcó (UB), Pablo Fernández (UC3), Jordi Muñoz (UB), Sofía Breitenstein (UAB), i Marc Puigmulé (UB). 

La investigació actualitzarà dades existents per mostrar de forma empírica la relació entre escàndols de corrupció i tolerància dels ciutadans, el paper de l'estructura social com a element de dissuasió contra aquestes situacions, el tractament que els mitjans fan sobre aquests casos i la seva parcialitat en la cobertura, les reaccions dels partits polítics davant el sorgiment d'escàndols i l'evolució del suport de l'electoral dels partits amb casos de corrupció.

 

 

 

 
Els investigadors de l’IEB Oriol Escardíbul i Maite Vilalta s’incorporen als òrgans de govern de la UB
dimarts, 21 de febrer de 2017

L’última reestructuració dels òrgans de govern de la Universitat de Barcelona (UB) ha suposat la incorporació de dos membres de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). L’investigador Oriol Escardíbul passa a ser Vicerector d’Economia, depenent directament del rector, el doctor Joan Elias i García, mentre que la investigadora Maite Vilalta ha estat nomenada Delegada del rector per a l’acció social.  

El doctor Oriol Escardíbul és professor del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola a la Universitat de Barcelona i membre de l’IEB, on s’ha especialitzat en la investigació sobre l’economia de l’educació, l’avaluació de les polítiques educatives, el finançament universitari i l’economia de la cultura.

Per la seva banda, la doctora Maite Vilalta forma part del mateix departament de la Facultat d’Economia i, com a membre de l’IEB, s’ha especialitzat en la recerca sobre federalisme fiscal, ajudes públiques i finançament autonòmic i local.  

 
El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica analitza els reptes socials, polítics i industrials de la transició entre l’ús de combustibles fòssils i energies renovables
dimarts, 14 de febrer de 2017

 

La Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona va reunir, el passat 7 de febrer, a destacats noms de la comunitat acadèmica internacional per debatre sobre els reptes als que s’enfrontarà el sector energètic en els propers anys.

Investigadors de referència d’universitats espanyoles, europees i americanes en l’àmbit de l’economia de l’energia van aportar la seva visió sobre els diferentes aspectes que marcaran l’agenda del sector energètic, centrant-se en l’àmbit econòmic i en el disseny de polítiques. L’anàlisi es va enfocar a l’examen d’aspectes tecnològics, la reconfiguració dels mercats i la sostenibilitat.

Els professors Tooraj Jaasb, de la Durham University Business School, i Luís Cabral, de la New York University, van ser els ponents principals de la jornada. El professor Jamasb es va encarregar de la conferència inaugural, amb una presentació dedicada a les xarxes intel·ligents (Smart Grids) de distribució elèctrica. Durant la seva exposició va plantejar com les noves tecnologies aplicades a les xarxes permeten el desenvolupament de nous models de negoci. La conferencia va estar precedida per la presentació de la jornada, a càrrec de la directora de la Càtedra i investigadora de l’IEB, María Teresa Costa Campi, que va destacar la importància de la investigació per aconseguir superar els reptes que es plantegen en l’àmbit energètic. Per la seva part, el professor Cabral va tancar la jornada analitzant les últimes contribucions acadèmiques en l’àmbit de l’organització industrial i la seva aplicació al sector energètic. En concret, es va centrar en l’anàlisi de la competència en els mercats minoristes, en aspectes com el canvi de comercialitzador o els costos que aquests canvis poden comportar.

La taula ‘Reptes tecnològics al sector energètic’ va explorar qüestions rellevants relacionades amb els aspectes econòmics del desenvolupament tecnològic al sector energètic. En aquest sentit, es va debatre el model de futur del sector i la importància de l’eficiència energètica, principals apostes de la Comissió Europea pel compliment dels objectius de sostenibilitat. També es va analitzar la complementarietat necessària entre combustibles fòssils i les energies renovables, així com el paper de les tecnologies emergents per combatre les emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector energètic, com la captura i emmagatzematge de carboni (CCS).

La taula ‘Energia i mercats’ es va centrar en la discussió sobre el nou disseny i les possibles modificacions dels mercats, donada la previsible menor participació de recursos fòssils. D’un costat, es va analitzar el mercat de drets d’emissions (ETS), destacant la seva incidència en les decisions d’inversió de les companyies que desenvolupen tecnologies per a combatre el canvi climàtic. I, d’altra banda, la necessitat de tenir un sistema flexible capaç d’acoblar la creixent participació de les energies renovables. En aquest procés de transformació dels mercats energètics es va destacar el paper dels consumidors, amb un rol que ha d’evolucionar d’una posició passiva com l’actual fins a un rol més actiu, participant en l’oferta de l’energia o gestionant la seva demanda.

Finalment, la taula ‘Energia i política mediambiental’ va posar l’èmfasi en els reptes reguladors que presenta l’arribada a un model energètic sostenible. Reptes que impliquen tant a les autoritats com a la societat en busca de l’equilibri òptim entre despeses de l’energia i grau de sostenibilitat. Per això, en aquesta taula s’han analitzat diferents mesures  per a la promoció de les energies renovables adoptades a diferents països europeus (Espanya, Alemanya i França) i el seu impacte en els consumidors. La presentació de la Dra. Elisa Trujillo-Baute, de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, va analitzar l’impacte que han tingut els sistemes públics europeus de recolzament a les energies renovables sobre el preu final de l’electricitat que paguen tant els consumidors industrials com domèstics.

El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica va comptar amb més de 100 assistents. La inauguració de l’esdeveniment va anar a càrrec del Rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elías, que ha estat acompanyat del Director de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada, i de la Directora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, María Teresa Costa Campi. 

 
Els reptes del sector energètic, tema central del V Simposi Acadèmic Internacional de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB
dimarts, 31 de gener de 2017

 La Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB celebra, el proper dimarts 7 de febrer, el seu V Simposi Acadèmic Internacional sota el títol ‘Challenges for the Energy Sector’, en el que quinze investigadors analitzaran els principals reptes de futur que enfronta el sector energètic, centrant-se en l’àmbit econòmic i del disseny de polítiques. La trobada servirà per examinar els últims desenvolupaments tecnològics del sector, la nova configuració dels mercats i els objectius de futur del sector energètic en matèria de sostenibilitat.

L’investigador de la Durham University Business School, Tooraj Jamasb, i el professor de la New York University, Luís Cabral, seran els principals ponents de la jornada. El professor Jamasb serà l’encarregat d’obrir les sessions, amb una presentació en la que parlarà sobre les xarxes intel·ligents de distribució elèctrica i els nous models de negoci per països en desenvolupament. La seva xerrada arribarà després de la presentació de la jornada a càrrec de la directora de la Càtedra i investigadora de l’IEB, María Teresa Costa Campi. Per la seva banda, el professor Cabral tancarà la jornada analitzant les últimes novetats en l’àmbit de l’organització industrial i la seva aplicació al sector energètic.

La primera taula, ‘Reptes tecnològics al sector energètic’, serà l’espai d’anàlisi sobre les necessitats tecnològiques que requereix el sector energètic per a facilitar la transició cap a un model econòmic menys depenent de les energies fòssils. A través de tres presentacions, es mostraran els resultats de l’impacte de l’efecte rebot en la millora de l’eficiència energètica, la interacció en l’ús de combustibles fòssils i energies renovables, i l’anàlisi econòmic d’una de les tecnologies que més reptes presenta, com és la captura i emmagatzematge de carboni.

La taula ‘Energia i mercats’ estarà dedicada al disseny i modificacions dels mercats que provoca la implantació de sistemes energètics amb una menor incidència de recursos fòssils. En aquesta segona taula l’objecte d’examen seran els mercats, que creixen en l’àmbit dels serveis de gestió de la demanda per abastir de flexibilitat el sistema i oferir avantatges en termes de sostenibilitat. D’altra banda, els mercats d’emissions de CO2 i el seu rol en el desenvolupament tecnològic també seran analitzats.

Finalment, l’última taula titulada ‘Energia i política mediambiental’ plantejarà els reptes reguladors i polítics que presenta l’arribada a un model energètic sostenible. Reptes que impliquen tant a les autoritats com a la societat per a intentar trobar l’equilibri òptim entre el cost de l’energia i el grau de sostenibilitat. Per fer-ho, s’analitzaran diverses mesures per a la promoció de les renovables en diferents països (Espanya, Alemanya i França), i el seu impacte en els consumidors.

El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica començarà a les 8:00 i es celebrarà a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona (Universitat de Barcelona).

 
L’impacte de les grans superfícies sobre el comerç de les ciutats, a anàlisi en l’últim INFO-IEB
dilluns, 2 de gener de 2017

 

La investigadora María Sánchez-Vidal és l’autora de l’últim INFO-IEB, titulat ‘Les grans superfícies estan buidant el centre de les ciutats?’, en el que analitza l’impacte de l’apertura de grans centres comercials sobre les botigues presents als nuclis de població.  

El text, basat en el paper de la pròpia investigadora ‘Small shops for sale! The effects of big-box openings on grocery stores’, mostra com el sector més perjudicat per l’obertura d’aquests centres comercials és el dels comestibles. Segons l’estudi, entre el 20% i el 30% de les tendes situades al centre de les ciutats desapareixen durant els quatre anys posteriors a l’apertura d’una gran superfície.  

Això, però, no comporta una pèrdua equivalent en l’activitat comercial del centre de les ciutats. El mateix estudi mostra com un 70% dels locals de comestibles tancats van ser substituïts per altres petits negocis.

Descarrega l'últim INFO-IEB

 
L’invetigador de l’IEB, Gianmarco Daniele, obté la beca Juan de la Cierva
dilluns, 12 de desembre de 2016

 L’investigador de l’IEB, Gianmarco Daniele, ha estat un dels investigadors postdoctorals guanyardors de la beca Juan de la Cierva, que cada any concedeix el Ministeri d’Economia i Competitivitat pel foment de la recerca i l’impuls dels projectes dels nous doctorants. La duració de la beca és de dos anys i compta amb una dotació de 25.000 € per any.

Des de la seva arribada a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i a l’IEB al 2015, Daniele ha centrat la seva recerca en l’anàlisi del crim organitzat a Itàlia, la organització de dinasties polítiques en òrgans municipals i estatals i la relació entre clans familiars i capital social. En l’actualitat, Daniele investiga el funcionament de l’economia informal a la Índia a través de l’activitat dels venedors ambulants. La beca Juan de la Cierva servirà per ampliar el camp d’investigació d’aquesta recerca.

 
Nous impostos per finançar les pensions?
dijous, 24 de novembre de 2016

DESCARREGA L'IEB REPORT

 

 

Una de cada quatre persones a Espanya ja són pensionistes, i l'envelliment de la població suggereix que aquest percentatge augmentarà en els propers anys. L'actual sistema de pensions será incapaç de mantenir el pols amb aquest canvi demogràfic. Conscient d'això, el Govern ha impulsat dues reformes en els darrers anys: una el 2011, quan es va elevar gradualment l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, i una altra el 2013, quan es va introduir un nou sistema de revaloració de les pensions. L'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) ha llançat un nou IEB Report amb el títol Nous impostos per finançar les pensions? on tres experts analitzen les conseqüències d'aquestes reformes i en plantegen d'altres més profundes amb l'objectiu de donar viabilitat al sistema de pensions espanyol.

 
"L'última reforma ajuda a la sostenibilitat del sistema, però d'una manera ineficient i injusta, ja que recau tot el cost en la congelació de les pensions. Tan aviat el Banc Central Europeu aconsegueixi el seu objectiu d'inflació del 2%, les pensions perdran un 1,75% de poder adquisitiu cada any. És a dir, amb aquest mecanisme el sistema actual proporciona una pensió amb un poder adquisitiu minvant en el temps, ja que, quan passin 20 anys des de la data de jubilació, permetrà comprar entre un 30% i un 40% menys de béns i serveis que l'any de jubilació ", alerta en l'informe José Ignacio Conde-Ruiz, professor titular de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid i sotsdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
 
Boulhol i Reilly, economistes de l'OCDE experts en pensions, detallen en la seva aportació a l'IEB Report les dues vies més generalitzades de finançar les pensions: el model assistencial; en el qual es garanteix un mínim de subsistència igual per a tota la població -l'anomenat 'primer nivell' que se sol complementar amb plans de tipus privat-, i el model contributiu (el que s'aplica a Espanya), en el qual el valor de la pensió depèn de la cotització de cada individu.
 
José María Durán-Cabré, investigador de l'IEB, apunta en la seva aportació que quan un sistema com l'espanyol, de tipus contributiu, incorre en dèficit, cal recórrer a dues alternatives en funció de la naturalesa del dèficit. "Si és conjuntural, conseqüència del cicle econòmic, caldrà finançar-lo amb el superàvit acumulat en la fase expansiva del cicle. A Espanya, per exemple, el fons de reserva de la Seguretat Social va arribar a disposar de gairebé 66.000 milions el 2011, però al juliol d'aquest any la xifra havia baixat fins als 25.000 milions. En canvi, si el dèficit és estructural caldrà reformar el nexe cotització-benefici i el seu finançament ".
 
Com augmentar els ingressos en el sistema espanyol?
 
L'evidència de la insostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini ha fet que partits polítics i agents socials hagin posat sobre la taula la possibilitat de buscar vies alternatives per augmentar els fons de l'anomenada "guardiola de les pensions". En les seves aportacions a l'IEB Report, els experts reflexionen sobre algunes d'elles:
 
Finançar una part de les pensions amb impostos com ara l'IVA. Es tracta d'una mesura que han sondejat partits polítics i agents socials a Espanya. No obstant això, Conde-Ruiz considera que adoptar-la no té molt sentit si es vol mantenir la naturalesa contributiva del sistema de pensions espanyol. "La naturalesa d'un sistema de pensions contributiu resideix en el fet que la pensió que rep un jubilat depèn de les cotitzacions realitzades al llarg de la seva vida laboral. Dit d'una altra manera, si no contribueixes, no tens pensió, i si contribueixes poc, la teva pensió és baixa. Si s'aplica una devaluació fiscal per la qual les cotitzacions es substitueixen pels ingressos de l'IVA, el que estem fent és finançar una part de les pensions contributives amb l'IVA. Això trenca el principi de contributivitat, ja que una persona que no ha treballat prou i no té dret a una pensió contributiva podria reclamar-al·ludint al fet que en realitat sí està aportant al sistema de pensions a través del pagament de l'IVA quan consumeix", assenyala .
 
Pujar les contribucions. "En general, les empreses paguen al voltant del 30% per les cotitzacions socials i els treballadors suporten un 6,35%. Les cotitzacions són amb diferència "l'impost" més important a Espanya, representant prop del 35% del total d'ingressos impositius. Suposen un 11,4% del PIB, mig punt percentual més que per a la mitjana de països de la UE de 15", destaca Duran-Cabré. En vista d'aquestes dades, sembla difícil que la societat espanyola accepti aquesta via.
 
Virar cap a un sistema assistencial. L'Estat proporcionaria una pensió mínima igual per a tots, el que significaria desmuntar l'actual sistema i igualar totes les pensions, amb la qual cosa l'import cauria notòriament fins a ser una simple aportació per subsistir.
 
Entre les alternatives apuntades per augmentar els ingressos, Conde-Ruiz suggereix una via intermèdia: passar les pensions de viduïtat al sistema assistencial, de manera que s'alliberin recursos a favor de les pensions contributives. "Aquesta via, de fet, aniria en la línia d'avançar cap a al ple finançament de les prestacions no contributives i universals a càrrec dels ingressos generals. I les cotitzacions socials, d'acord amb la naturalesa contributiva del sistema espanyol, servirien per finançar únicament les pensions contributives ", resol Durán-Cabré a l'IEB Report. Ara bé, adverteix que el cost d'aquestes pensions (uns 21.000 milions) implicaria una major despesa a finançar pel conjunt del sistema fiscal.
 
 
L’IEB presenta el Mapa del Finançament Autonòmic
dilluns, 7 de novembre de 2016

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat la primera edició del Mapa del Finançament Autonòmic, un mapa infogràfic que mostra els efectes que ha tingut el model de finançament autonòmic sobre cada comunitat des de la seva aplicació el 2009 i fins les últimes dades publicades, corresponents al 2014. A través del seguiment de les tres passes del sistema –tributs cedits abans de l’anivellament, aplicació del mecanisme d’anivellament (fons de garantia de serveis públics fonamentals) i l’aplicació dels tres fons d’ajustament (de suficiència global, competitivitat i cooperació)- l’eina mostra l’evolució dels recursos de que disposa cada comunitat autònoma per habitat a mitjana que es van incorporant els diferents fons del sistema.

Segons els resultats de 2014, les tres comunitats que més recursos perden amb la incorporació dels fons del model de finançament són la Comunitat de Mardid, Balears i Catalunya. Així, amb els recursos tributaris –els disponibles abans de la posada en funcionament del mecanisme d’anivellament i de la resta de fons del sistema, Madrid tindria 2.935 € disponibles per habitant procedents dels ingressos tributaris, perdent al final del procés, un cop han actuat tots els fons, un 24,26% dels recursos per situar-se finalment en 2.223 € per ciutadà (ajustat). Balears, per la seva part, passaria de tenir uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 € a un total d’ingressos per habitant de 2.232 (un 9,42% menys). Finalment, Catalunya passa de disposar d’uns tributs per habitant de 2.449 € a un total d’ingressos de 2.221 € un copa han actuat tots els fons del model (un 9,31% menys).

De fet, les tres comunitats autònomes citades són, juntament amb la Comunitat Valenciana, les úniques que comptant d’inici amb més recursos per sobre de la mitjana (2.332 € per habitant), amb l’aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana. Es tracta d’una situació que es repeteix per Madrid i Catalunya des de 2012 i en la que Balears i València s’hi troben des de 2013.

Cantàbria, La Rioja i Extremadura, les comunitats amb més recursos
A l’altra banda de la balança se situen Cantàbria, La Rioja i Extremadura, que són les comunitats que compten amb més recursos una vegada aplicats els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament. Amb una pujada del 23,4% dels recursos disponibles per habitant (de 2.308 € a 2.848 €), Cantàbria va ser el 2014 la comunitat autònoma que va comptar amb més recursos per habitant. Una situació que, de fet, es repeteix des de l’entrada en funcionament del sistema de finançament actual. La Rioja, per la seva part, compta amb 2.076 € per habitant, que al final del recorregut del sistema passen a ser 2.687, una pujada del 29,43%.

Extremadura, per la seva part, és la comunitat més beneficiada per l’aplicació de l’actual sistema de finançament autonòmic, amb un augment del 73,73%, passant dels 1.454 € per habitant disponibles amb els que parteix als 2.526 € que acaba tenint gràcies a l’aplicació del mecanisme d’anivellament i els fons d’ajustament. Juntament a Castilla-La Mancha, Galícia i Castella i Lleó, són les úniques comunitats que el 2014 van partir amb recursos per sota de la mitjana i es van situar per sobre al final del procés.

“Amb l’aplicació dels mecanismes d’anivellament del model s’escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres, però en cap cas les que compten amb més recursos acaben estant per sota de la mitjana. El problema apareix amb l’aplicació dels fons d’ajustament de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de distribució, trenquen el principi d’equitat que busca el model i acaben resultant en un model amb resultats erràtics i poc justificables”, explica la investigadora de l’IEB, Maite Vilalta.

Una eina d’anàlisi en actualització
Amb la presentació del Mapa del Finançament Autonòmic, l’IEB ofereix una eina de consulta i anàlisi sobre els resultats del model de finançament autonòmic que funciona a Espanya des de 2009. A través de les diferents seccions de la web, l’usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació al mecanisme d’anivellament i els procedents dels fons d’ajustament del model.

“El mapa del Finançament Autonòmic s’actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles. L’objectiu és oferir una visió global de com l’actual sistema de finançament incideix sobre els recursos del que disposa cada comunitat autònoma i afavoreix el debat sobre la reforma del model” explica el director de l’IEB, Martí Parellada, que destaca també “el paper històric de la institució en l’anàlisi i l’estudi del federalisme fiscal”.

 
'De nuestros impuestos y su administración' guanya el premi Joan Sardà Dexeus
dijous, 3 de novembre de 2016

El llibre 'De nuestros impuestos y su administración', dirigit per José María Durán i Alejandro Esteller, ha guanyat el premi Joan Sardà Dexeus al treball de més rellevància en l'àmbit de l'economia i l'empresa del darrer any. L'obra recull les contribucions dels acadèmics, responsables de l'administració i professionals de la fiscalitat que van participar en el Fòrum Fiscal 2.0, que va organitzar el IEB amb l'objectiu d'analitzar el funcionament de l’administració fiscal espanyola.

Al llarg de tres capítols -estructurats de forma dual (plantejament i discussió)- s'intenta esbrinar com s'hauria d'adaptar l'administració fiscal espanyola per ser més justa i eficiente. En la cerca de la resposta, es posen sobre la taula preguntes com quin model d'administració fiscal dels països desenvolupats s'adequaria millor al sistema espanyol, o quines eines podrien ser útils per evitar el frau fiscal.

Reflexionen sobre aquests temes José María Durán, Alejandro Esteller, Joel Slemrod, Jonathan Leigh Pemberton, Josep Costa i Solà, Joan Iglesias i Jorge Onrubia.

Aquest llibre forma part de la nova col·lecció Economia UB d'Edicions de la Universitat de Barcelona, nascuda amb l’objectiu d’incidir en les qüestions fonamentals del debat econòmic actual des de la universitat.

El premi Joan Sardà Dexeus
El guardó, convocat per la Revista Econòmica de Catalunya i atorgat pel Col·legi d'Economistes, es va lliurer el passat 27 d'octubre en el decurs del Sopar dels Economistes. Aquest premi, que també es concedeix a les millors trajectòries professionals en la difusió de l’economia, porta el nom de l’eminent economista Joan Sardà Dexeus (1910-1985), i en edicions anteriors l’han rebut economistes com ara Francesc Cabana, Jordi Maluquer, Guillem López Casanovas, Germà Bel, Antoni Serra Ramoneda, o Núria Bosch, entre d’altres.

 

 
Pierre Magontier i Kinga Tchorzewska, nous doctorands a l'IEB
dilluns, 24 d'octubre de 2016

L'IEB ha incorporat dos nous doctorands recentment, el francès Pierre Magontier i la polonesa Kinga Tchorzewska.

 

Magontier és llicenciat en Ciències Polítiques i va obtenir un màster en Economia a l'Université Catholique de Louvain amb una tesi sobre les migracions com a conseqüència del clima, la urbanització i el creixement. En la seva etapa a l'IEB, centrarà la seva investigació en les següents línies: economia urbana, economia pública, economia mediambiental, teoria del creixement i dinàmica de la migració.

 

Tchorzewska, per la seva banda, és llicenciada en Economia per la Universitat d'Edinburgh i va obtenir un màster en Economia i Finances a la Universitat Pompeu Fabra. A més, ha sigut assistent de recerca a l' IESE Business School i becària al departament de cooperació internacional del Ministeri d'Afers Exteriors del govern de Polònia. Actualment centra la seva investigació en l'economia energètica, l'economia pública i l'economia del desenvolupament. 

 
<< Inici < Anterior 1 3 4 5 6 7 8 9 10 > Final >>