Notícies
Dos equips d'investigació de l'IEB, distingits amb les beques del programa RecerCaixa
divendres, 24 de febrer de 2017

El programa RecerCaixa, que impulsa investigacions científiques amb vocació social, ha atorgat dues de les seves ajudes als investigadors de l'IEB, José García de Quevedo i Pilar Sorribas. La institució aconsegueix així dues de les 18 beques pel desenvolupament, durant els propers dos anys, d'estudis sobre els reptes polítics i socials a encarar a causa del canvi climàtic i sobre els rols dels actors socials respecte a la corrupció política

La investigació dirigida per García Quevedo portarà per títol 'El repte del canvi climàtic: polítiques per a la transició energètica', i comptarà amb la col·laboració dels investigadors Maria Teresa Costa (IEB), Elisa Trujillo (IEB), Joan Batalla (Funsema i UB) i Xavier Massa (Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB i UB).

El treball es marca com a objectius identificar les dificultats que es troben les empreses per a ser més eficients sense perdre potencial, així com avaluar les polítiques per la transició energètica que s'estan portant a terme a Catalunya i a Espanya. Dos camps encara poc estudiats. 

El projecte de Sorribas, per la seva banda, portarà per títol 'Límits de la corrupció política: mass media, partits polítics, societat civil i ciutadans", i comptarà amb la participació dels investigadors Gianmarco Daniele (IEB), Albert Falcó (UB), Pablo Fernández (UC3), Jordi Muñoz (UB), Sofía Breitenstein (UAB), i Marc Puigmulé (UB). 

La investigació actualitzarà dades existents per mostrar de forma empírica la relació entre escàndols de corrupció i tolerància dels ciutadans, el paper de l'estructura social com a element de dissuasió contra aquestes situacions, el tractament que els mitjans fan sobre aquests casos i la seva parcialitat en la cobertura, les reaccions dels partits polítics davant el sorgiment d'escàndols i l'evolució del suport de l'electoral dels partits amb casos de corrupció.

 

 

 

 
Els investigadors de l’IEB Oriol Escardíbul i Maite Vilalta s’incorporen als òrgans de govern de la UB
dimarts, 21 de febrer de 2017

L’última reestructuració dels òrgans de govern de la Universitat de Barcelona (UB) ha suposat la incorporació de dos membres de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). L’investigador Oriol Escardíbul passa a ser Vicerector d’Economia, depenent directament del rector, el doctor Joan Elias i García, mentre que la investigadora Maite Vilalta ha estat nomenada Delegada del rector per a l’acció social.  

El doctor Oriol Escardíbul és professor del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola a la Universitat de Barcelona i membre de l’IEB, on s’ha especialitzat en la investigació sobre l’economia de l’educació, l’avaluació de les polítiques educatives, el finançament universitari i l’economia de la cultura.

Per la seva banda, la doctora Maite Vilalta forma part del mateix departament de la Facultat d’Economia i, com a membre de l’IEB, s’ha especialitzat en la recerca sobre federalisme fiscal, ajudes públiques i finançament autonòmic i local.  

 
El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica analitza els reptes socials, polítics i industrials de la transició entre l’ús de combustibles fòssils i energies renovables
dimarts, 14 de febrer de 2017

 

La Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona va reunir, el passat 7 de febrer, a destacats noms de la comunitat acadèmica internacional per debatre sobre els reptes als que s’enfrontarà el sector energètic en els propers anys.

Investigadors de referència d’universitats espanyoles, europees i americanes en l’àmbit de l’economia de l’energia van aportar la seva visió sobre els diferentes aspectes que marcaran l’agenda del sector energètic, centrant-se en l’àmbit econòmic i en el disseny de polítiques. L’anàlisi es va enfocar a l’examen d’aspectes tecnològics, la reconfiguració dels mercats i la sostenibilitat.

Els professors Tooraj Jaasb, de la Durham University Business School, i Luís Cabral, de la New York University, van ser els ponents principals de la jornada. El professor Jamasb es va encarregar de la conferència inaugural, amb una presentació dedicada a les xarxes intel·ligents (Smart Grids) de distribució elèctrica. Durant la seva exposició va plantejar com les noves tecnologies aplicades a les xarxes permeten el desenvolupament de nous models de negoci. La conferencia va estar precedida per la presentació de la jornada, a càrrec de la directora de la Càtedra i investigadora de l’IEB, María Teresa Costa Campi, que va destacar la importància de la investigació per aconseguir superar els reptes que es plantegen en l’àmbit energètic. Per la seva part, el professor Cabral va tancar la jornada analitzant les últimes contribucions acadèmiques en l’àmbit de l’organització industrial i la seva aplicació al sector energètic. En concret, es va centrar en l’anàlisi de la competència en els mercats minoristes, en aspectes com el canvi de comercialitzador o els costos que aquests canvis poden comportar.

La taula ‘Reptes tecnològics al sector energètic’ va explorar qüestions rellevants relacionades amb els aspectes econòmics del desenvolupament tecnològic al sector energètic. En aquest sentit, es va debatre el model de futur del sector i la importància de l’eficiència energètica, principals apostes de la Comissió Europea pel compliment dels objectius de sostenibilitat. També es va analitzar la complementarietat necessària entre combustibles fòssils i les energies renovables, així com el paper de les tecnologies emergents per combatre les emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector energètic, com la captura i emmagatzematge de carboni (CCS).

La taula ‘Energia i mercats’ es va centrar en la discussió sobre el nou disseny i les possibles modificacions dels mercats, donada la previsible menor participació de recursos fòssils. D’un costat, es va analitzar el mercat de drets d’emissions (ETS), destacant la seva incidència en les decisions d’inversió de les companyies que desenvolupen tecnologies per a combatre el canvi climàtic. I, d’altra banda, la necessitat de tenir un sistema flexible capaç d’acoblar la creixent participació de les energies renovables. En aquest procés de transformació dels mercats energètics es va destacar el paper dels consumidors, amb un rol que ha d’evolucionar d’una posició passiva com l’actual fins a un rol més actiu, participant en l’oferta de l’energia o gestionant la seva demanda.

Finalment, la taula ‘Energia i política mediambiental’ va posar l’èmfasi en els reptes reguladors que presenta l’arribada a un model energètic sostenible. Reptes que impliquen tant a les autoritats com a la societat en busca de l’equilibri òptim entre despeses de l’energia i grau de sostenibilitat. Per això, en aquesta taula s’han analitzat diferents mesures  per a la promoció de les energies renovables adoptades a diferents països europeus (Espanya, Alemanya i França) i el seu impacte en els consumidors. La presentació de la Dra. Elisa Trujillo-Baute, de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, va analitzar l’impacte que han tingut els sistemes públics europeus de recolzament a les energies renovables sobre el preu final de l’electricitat que paguen tant els consumidors industrials com domèstics.

El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica va comptar amb més de 100 assistents. La inauguració de l’esdeveniment va anar a càrrec del Rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elías, que ha estat acompanyat del Director de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada, i de la Directora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, María Teresa Costa Campi. 

 
Els reptes del sector energètic, tema central del V Simposi Acadèmic Internacional de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB
dimarts, 31 de gener de 2017

 La Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB celebra, el proper dimarts 7 de febrer, el seu V Simposi Acadèmic Internacional sota el títol ‘Challenges for the Energy Sector’, en el que quinze investigadors analitzaran els principals reptes de futur que enfronta el sector energètic, centrant-se en l’àmbit econòmic i del disseny de polítiques. La trobada servirà per examinar els últims desenvolupaments tecnològics del sector, la nova configuració dels mercats i els objectius de futur del sector energètic en matèria de sostenibilitat.

L’investigador de la Durham University Business School, Tooraj Jamasb, i el professor de la New York University, Luís Cabral, seran els principals ponents de la jornada. El professor Jamasb serà l’encarregat d’obrir les sessions, amb una presentació en la que parlarà sobre les xarxes intel·ligents de distribució elèctrica i els nous models de negoci per països en desenvolupament. La seva xerrada arribarà després de la presentació de la jornada a càrrec de la directora de la Càtedra i investigadora de l’IEB, María Teresa Costa Campi. Per la seva banda, el professor Cabral tancarà la jornada analitzant les últimes novetats en l’àmbit de l’organització industrial i la seva aplicació al sector energètic.

La primera taula, ‘Reptes tecnològics al sector energètic’, serà l’espai d’anàlisi sobre les necessitats tecnològiques que requereix el sector energètic per a facilitar la transició cap a un model econòmic menys depenent de les energies fòssils. A través de tres presentacions, es mostraran els resultats de l’impacte de l’efecte rebot en la millora de l’eficiència energètica, la interacció en l’ús de combustibles fòssils i energies renovables, i l’anàlisi econòmic d’una de les tecnologies que més reptes presenta, com és la captura i emmagatzematge de carboni.

La taula ‘Energia i mercats’ estarà dedicada al disseny i modificacions dels mercats que provoca la implantació de sistemes energètics amb una menor incidència de recursos fòssils. En aquesta segona taula l’objecte d’examen seran els mercats, que creixen en l’àmbit dels serveis de gestió de la demanda per abastir de flexibilitat el sistema i oferir avantatges en termes de sostenibilitat. D’altra banda, els mercats d’emissions de CO2 i el seu rol en el desenvolupament tecnològic també seran analitzats.

Finalment, l’última taula titulada ‘Energia i política mediambiental’ plantejarà els reptes reguladors i polítics que presenta l’arribada a un model energètic sostenible. Reptes que impliquen tant a les autoritats com a la societat per a intentar trobar l’equilibri òptim entre el cost de l’energia i el grau de sostenibilitat. Per fer-ho, s’analitzaran diverses mesures per a la promoció de les renovables en diferents països (Espanya, Alemanya i França), i el seu impacte en els consumidors.

El V Simposi de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica començarà a les 8:00 i es celebrarà a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona (Universitat de Barcelona).

 
L’impacte de les grans superfícies sobre el comerç de les ciutats, a anàlisi en l’últim INFO-IEB
dilluns, 2 de gener de 2017

 

La investigadora María Sánchez-Vidal és l’autora de l’últim INFO-IEB, titulat ‘Les grans superfícies estan buidant el centre de les ciutats?’, en el que analitza l’impacte de l’apertura de grans centres comercials sobre les botigues presents als nuclis de població.  

El text, basat en el paper de la pròpia investigadora ‘Small shops for sale! The effects of big-box openings on grocery stores’, mostra com el sector més perjudicat per l’obertura d’aquests centres comercials és el dels comestibles. Segons l’estudi, entre el 20% i el 30% de les tendes situades al centre de les ciutats desapareixen durant els quatre anys posteriors a l’apertura d’una gran superfície.  

Això, però, no comporta una pèrdua equivalent en l’activitat comercial del centre de les ciutats. El mateix estudi mostra com un 70% dels locals de comestibles tancats van ser substituïts per altres petits negocis.

Descarrega l'últim INFO-IEB

 
L’invetigador de l’IEB, Gianmarco Daniele, obté la beca Juan de la Cierva
dilluns, 12 de desembre de 2016

 L’investigador de l’IEB, Gianmarco Daniele, ha estat un dels investigadors postdoctorals guanyardors de la beca Juan de la Cierva, que cada any concedeix el Ministeri d’Economia i Competitivitat pel foment de la recerca i l’impuls dels projectes dels nous doctorants. La duració de la beca és de dos anys i compta amb una dotació de 25.000 € per any.

Des de la seva arribada a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i a l’IEB al 2015, Daniele ha centrat la seva recerca en l’anàlisi del crim organitzat a Itàlia, la organització de dinasties polítiques en òrgans municipals i estatals i la relació entre clans familiars i capital social. En l’actualitat, Daniele investiga el funcionament de l’economia informal a la Índia a través de l’activitat dels venedors ambulants. La beca Juan de la Cierva servirà per ampliar el camp d’investigació d’aquesta recerca.

 
Nous impostos per finançar les pensions?
dijous, 24 de novembre de 2016

DESCARREGA L'IEB REPORT

 

 

Una de cada quatre persones a Espanya ja són pensionistes, i l'envelliment de la població suggereix que aquest percentatge augmentarà en els propers anys. L'actual sistema de pensions será incapaç de mantenir el pols amb aquest canvi demogràfic. Conscient d'això, el Govern ha impulsat dues reformes en els darrers anys: una el 2011, quan es va elevar gradualment l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, i una altra el 2013, quan es va introduir un nou sistema de revaloració de les pensions. L'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) ha llançat un nou IEB Report amb el títol Nous impostos per finançar les pensions? on tres experts analitzen les conseqüències d'aquestes reformes i en plantegen d'altres més profundes amb l'objectiu de donar viabilitat al sistema de pensions espanyol.

 
"L'última reforma ajuda a la sostenibilitat del sistema, però d'una manera ineficient i injusta, ja que recau tot el cost en la congelació de les pensions. Tan aviat el Banc Central Europeu aconsegueixi el seu objectiu d'inflació del 2%, les pensions perdran un 1,75% de poder adquisitiu cada any. És a dir, amb aquest mecanisme el sistema actual proporciona una pensió amb un poder adquisitiu minvant en el temps, ja que, quan passin 20 anys des de la data de jubilació, permetrà comprar entre un 30% i un 40% menys de béns i serveis que l'any de jubilació ", alerta en l'informe José Ignacio Conde-Ruiz, professor titular de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid i sotsdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
 
Boulhol i Reilly, economistes de l'OCDE experts en pensions, detallen en la seva aportació a l'IEB Report les dues vies més generalitzades de finançar les pensions: el model assistencial; en el qual es garanteix un mínim de subsistència igual per a tota la població -l'anomenat 'primer nivell' que se sol complementar amb plans de tipus privat-, i el model contributiu (el que s'aplica a Espanya), en el qual el valor de la pensió depèn de la cotització de cada individu.
 
José María Durán-Cabré, investigador de l'IEB, apunta en la seva aportació que quan un sistema com l'espanyol, de tipus contributiu, incorre en dèficit, cal recórrer a dues alternatives en funció de la naturalesa del dèficit. "Si és conjuntural, conseqüència del cicle econòmic, caldrà finançar-lo amb el superàvit acumulat en la fase expansiva del cicle. A Espanya, per exemple, el fons de reserva de la Seguretat Social va arribar a disposar de gairebé 66.000 milions el 2011, però al juliol d'aquest any la xifra havia baixat fins als 25.000 milions. En canvi, si el dèficit és estructural caldrà reformar el nexe cotització-benefici i el seu finançament ".
 
Com augmentar els ingressos en el sistema espanyol?
 
L'evidència de la insostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini ha fet que partits polítics i agents socials hagin posat sobre la taula la possibilitat de buscar vies alternatives per augmentar els fons de l'anomenada "guardiola de les pensions". En les seves aportacions a l'IEB Report, els experts reflexionen sobre algunes d'elles:
 
Finançar una part de les pensions amb impostos com ara l'IVA. Es tracta d'una mesura que han sondejat partits polítics i agents socials a Espanya. No obstant això, Conde-Ruiz considera que adoptar-la no té molt sentit si es vol mantenir la naturalesa contributiva del sistema de pensions espanyol. "La naturalesa d'un sistema de pensions contributiu resideix en el fet que la pensió que rep un jubilat depèn de les cotitzacions realitzades al llarg de la seva vida laboral. Dit d'una altra manera, si no contribueixes, no tens pensió, i si contribueixes poc, la teva pensió és baixa. Si s'aplica una devaluació fiscal per la qual les cotitzacions es substitueixen pels ingressos de l'IVA, el que estem fent és finançar una part de les pensions contributives amb l'IVA. Això trenca el principi de contributivitat, ja que una persona que no ha treballat prou i no té dret a una pensió contributiva podria reclamar-al·ludint al fet que en realitat sí està aportant al sistema de pensions a través del pagament de l'IVA quan consumeix", assenyala .
 
Pujar les contribucions. "En general, les empreses paguen al voltant del 30% per les cotitzacions socials i els treballadors suporten un 6,35%. Les cotitzacions són amb diferència "l'impost" més important a Espanya, representant prop del 35% del total d'ingressos impositius. Suposen un 11,4% del PIB, mig punt percentual més que per a la mitjana de països de la UE de 15", destaca Duran-Cabré. En vista d'aquestes dades, sembla difícil que la societat espanyola accepti aquesta via.
 
Virar cap a un sistema assistencial. L'Estat proporcionaria una pensió mínima igual per a tots, el que significaria desmuntar l'actual sistema i igualar totes les pensions, amb la qual cosa l'import cauria notòriament fins a ser una simple aportació per subsistir.
 
Entre les alternatives apuntades per augmentar els ingressos, Conde-Ruiz suggereix una via intermèdia: passar les pensions de viduïtat al sistema assistencial, de manera que s'alliberin recursos a favor de les pensions contributives. "Aquesta via, de fet, aniria en la línia d'avançar cap a al ple finançament de les prestacions no contributives i universals a càrrec dels ingressos generals. I les cotitzacions socials, d'acord amb la naturalesa contributiva del sistema espanyol, servirien per finançar únicament les pensions contributives ", resol Durán-Cabré a l'IEB Report. Ara bé, adverteix que el cost d'aquestes pensions (uns 21.000 milions) implicaria una major despesa a finançar pel conjunt del sistema fiscal.
 
 
L’IEB presenta el Mapa del Finançament Autonòmic
dilluns, 7 de novembre de 2016

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat la primera edició del Mapa del Finançament Autonòmic, un mapa infogràfic que mostra els efectes que ha tingut el model de finançament autonòmic sobre cada comunitat des de la seva aplicació el 2009 i fins les últimes dades publicades, corresponents al 2014. A través del seguiment de les tres passes del sistema –tributs cedits abans de l’anivellament, aplicació del mecanisme d’anivellament (fons de garantia de serveis públics fonamentals) i l’aplicació dels tres fons d’ajustament (de suficiència global, competitivitat i cooperació)- l’eina mostra l’evolució dels recursos de que disposa cada comunitat autònoma per habitat a mitjana que es van incorporant els diferents fons del sistema.

Segons els resultats de 2014, les tres comunitats que més recursos perden amb la incorporació dels fons del model de finançament són la Comunitat de Mardid, Balears i Catalunya. Així, amb els recursos tributaris –els disponibles abans de la posada en funcionament del mecanisme d’anivellament i de la resta de fons del sistema, Madrid tindria 2.935 € disponibles per habitant procedents dels ingressos tributaris, perdent al final del procés, un cop han actuat tots els fons, un 24,26% dels recursos per situar-se finalment en 2.223 € per ciutadà (ajustat). Balears, per la seva part, passaria de tenir uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 € a un total d’ingressos per habitant de 2.232 (un 9,42% menys). Finalment, Catalunya passa de disposar d’uns tributs per habitant de 2.449 € a un total d’ingressos de 2.221 € un copa han actuat tots els fons del model (un 9,31% menys).

De fet, les tres comunitats autònomes citades són, juntament amb la Comunitat Valenciana, les úniques que comptant d’inici amb més recursos per sobre de la mitjana (2.332 € per habitant), amb l’aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana. Es tracta d’una situació que es repeteix per Madrid i Catalunya des de 2012 i en la que Balears i València s’hi troben des de 2013.

Cantàbria, La Rioja i Extremadura, les comunitats amb més recursos
A l’altra banda de la balança se situen Cantàbria, La Rioja i Extremadura, que són les comunitats que compten amb més recursos una vegada aplicats els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament. Amb una pujada del 23,4% dels recursos disponibles per habitant (de 2.308 € a 2.848 €), Cantàbria va ser el 2014 la comunitat autònoma que va comptar amb més recursos per habitant. Una situació que, de fet, es repeteix des de l’entrada en funcionament del sistema de finançament actual. La Rioja, per la seva part, compta amb 2.076 € per habitant, que al final del recorregut del sistema passen a ser 2.687, una pujada del 29,43%.

Extremadura, per la seva part, és la comunitat més beneficiada per l’aplicació de l’actual sistema de finançament autonòmic, amb un augment del 73,73%, passant dels 1.454 € per habitant disponibles amb els que parteix als 2.526 € que acaba tenint gràcies a l’aplicació del mecanisme d’anivellament i els fons d’ajustament. Juntament a Castilla-La Mancha, Galícia i Castella i Lleó, són les úniques comunitats que el 2014 van partir amb recursos per sota de la mitjana i es van situar per sobre al final del procés.

“Amb l’aplicació dels mecanismes d’anivellament del model s’escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres, però en cap cas les que compten amb més recursos acaben estant per sota de la mitjana. El problema apareix amb l’aplicació dels fons d’ajustament de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de distribució, trenquen el principi d’equitat que busca el model i acaben resultant en un model amb resultats erràtics i poc justificables”, explica la investigadora de l’IEB, Maite Vilalta.

Una eina d’anàlisi en actualització
Amb la presentació del Mapa del Finançament Autonòmic, l’IEB ofereix una eina de consulta i anàlisi sobre els resultats del model de finançament autonòmic que funciona a Espanya des de 2009. A través de les diferents seccions de la web, l’usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació al mecanisme d’anivellament i els procedents dels fons d’ajustament del model.

“El mapa del Finançament Autonòmic s’actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles. L’objectiu és oferir una visió global de com l’actual sistema de finançament incideix sobre els recursos del que disposa cada comunitat autònoma i afavoreix el debat sobre la reforma del model” explica el director de l’IEB, Martí Parellada, que destaca també “el paper històric de la institució en l’anàlisi i l’estudi del federalisme fiscal”.

 
'De nuestros impuestos y su administración' guanya el premi Joan Sardà Dexeus
dijous, 3 de novembre de 2016

El llibre 'De nuestros impuestos y su administración', dirigit per José María Durán i Alejandro Esteller, ha guanyat el premi Joan Sardà Dexeus al treball de més rellevància en l'àmbit de l'economia i l'empresa del darrer any. L'obra recull les contribucions dels acadèmics, responsables de l'administració i professionals de la fiscalitat que van participar en el Fòrum Fiscal 2.0, que va organitzar el IEB amb l'objectiu d'analitzar el funcionament de l’administració fiscal espanyola.

Al llarg de tres capítols -estructurats de forma dual (plantejament i discussió)- s'intenta esbrinar com s'hauria d'adaptar l'administració fiscal espanyola per ser més justa i eficiente. En la cerca de la resposta, es posen sobre la taula preguntes com quin model d'administració fiscal dels països desenvolupats s'adequaria millor al sistema espanyol, o quines eines podrien ser útils per evitar el frau fiscal.

Reflexionen sobre aquests temes José María Durán, Alejandro Esteller, Joel Slemrod, Jonathan Leigh Pemberton, Josep Costa i Solà, Joan Iglesias i Jorge Onrubia.

Aquest llibre forma part de la nova col·lecció Economia UB d'Edicions de la Universitat de Barcelona, nascuda amb l’objectiu d’incidir en les qüestions fonamentals del debat econòmic actual des de la universitat.

El premi Joan Sardà Dexeus
El guardó, convocat per la Revista Econòmica de Catalunya i atorgat pel Col·legi d'Economistes, es va lliurer el passat 27 d'octubre en el decurs del Sopar dels Economistes. Aquest premi, que també es concedeix a les millors trajectòries professionals en la difusió de l’economia, porta el nom de l’eminent economista Joan Sardà Dexeus (1910-1985), i en edicions anteriors l’han rebut economistes com ara Francesc Cabana, Jordi Maluquer, Guillem López Casanovas, Germà Bel, Antoni Serra Ramoneda, o Núria Bosch, entre d’altres.

 

 
Pierre Magontier i Kinga Tchorzewska, nous doctorands a l'IEB
dilluns, 24 d'octubre de 2016

L'IEB ha incorporat dos nous doctorands recentment, el francès Pierre Magontier i la polonesa Kinga Tchorzewska.

 

Magontier és llicenciat en Ciències Polítiques i va obtenir un màster en Economia a l'Université Catholique de Louvain amb una tesi sobre les migracions com a conseqüència del clima, la urbanització i el creixement. En la seva etapa a l'IEB, centrarà la seva investigació en les següents línies: economia urbana, economia pública, economia mediambiental, teoria del creixement i dinàmica de la migració.

 

Tchorzewska, per la seva banda, és llicenciada en Economia per la Universitat d'Edinburgh i va obtenir un màster en Economia i Finances a la Universitat Pompeu Fabra. A més, ha sigut assistent de recerca a l' IESE Business School i becària al departament de cooperació internacional del Ministeri d'Afers Exteriors del govern de Polònia. Actualment centra la seva investigació en l'economia energètica, l'economia pública i l'economia del desenvolupament. 

 
La investigadora especialitzada en l'economia de l'educació Zelda Brutti s'incorpora a l'IEB
dilluns, 17 d'octubre de 2016

La plantilla d'investigadors de l'IEB ha incorporat recentment a Zelda Brutti com a investigadora post-doctoral. La italiana és doctora en Economia per l'European University Institute de Florència i ha centrat la seva recerca en l'economia de l'educació i el desenvolupament. Algunes de les seves investigacions prèvies tracten temes com els resultats heterogenis de descentralitzar l'educació pública i els efectes dels germans en el rendiment cognitiu, entre d'altres.

 

En el transcurs de la seva etapa a l'IEB, explica l'investigadora, aprofundirà en els estudis sobre la qualitat docent i iniciarà nous projectes per veure quina és la relació entre la distribució geogràfica dels docents i la desigualtat educativa, així com analitzar els efectes del pla Bolònia en el mercat laboral. 

 

 
 
L’IEB obre el curs amb el ‘VII Workshop on Economics of Education’
dilluns, 19 de setembre de 2016

Evaluation of education and training policies’. Aquest ha estat el títol del ‘VII Workshop on Economics of Education’ organitzat per l’IEB, juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Xarxa de Referència en Economia Aplicada, i que es va celebrar a principis de mes a la facultat d’Economia de la UB. Durant dos dies, els investigadors van presentar els seus treballs centrats en l’avaluació de les polítiques públiques sobre educació i en el seu impacte en termes de resultats i d’innovació.

Els investigadors de l’IEB, Oriol Escardíbul i Jorge Calero, van ser els encarregats de donar pas als 10 papers que es van presentar durant els dos dies que va durar el Workshop.

L’event també va comptar amb dos convidats de primer ordre, com l’investigador de la University of Bristol, Simon Burgess, que va presentar la conferencia “Using Behaviour Incentives to Improve Performance on High Stakes Tests: Evidence from a Field Experiment”, i el professor de la University of Milan, Massimiliano Bratti, encarregat de la ponència “The importance of Being ‘Right on Track’: Wrong Upper Secondary School Track Choice and Grade Retention”.
 

 
L’investigador de l’IEB, Amedeo Piolatto, comptarà amb el finançament de la Fundació BBVA per investigar l’impacte de la introducció dels agregadors web als sectors que l’utilitzen
divendres, 9 de setembre de 2016

L’investigador de l’IEB, Amedeo Piolatto, serà un dels 60 beneficiats del finançament que la Fundació BBVA dedica a la investigació, amb fons de fins a 40.000 euros per projecte. El pressupost es destinarà a estudiar l’impacte dels agregadors web tant als negocis digitals que l’utilitzen com al benestar dels consumidors i la variació del preu que poden causar.

A la presentació de la investigació, Piolatto relata com els nous buscadors “permeten recopilar la informació i difondre-la entre els agents econòmics, fins i tot de forma personalitzada, disminuint les despeses de cerca”. Aquests agregadors milloren el resultat de les recerques, però encara és incert l’impacte que tenen a nivell agregat i no queda clar si s’haurien de regular aquests mercats. 

 
Els tipus impositius sobre les multinacionals a la UE han caigut d’un 30% a un 19% a les dues darreres dècades
dijous, 21 de juliol de 2016

 

 · L’IEB analitza l’evolució dels impostos de societats a Europa a l’últim IEB Report

· El continent presenta criteris dispars en l’aplicació de l’impost, amb països que graven els tipus impositius nominals al 10% i d’altres que ho fan al 35%

· Les pèrdues en recaptació per estratègies d’evasió fiscal es calculen entre els 100 i els 240 mil milions de dòlars a l’any

 

DESCARREGA L'IEB REPORT

 

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat un nou IEB Report sota el títol ‘Tributació, multinacionals i inversió estrangera directa”, en el que analitza la política dels països de la Unió Europa en matèria de tributació de les multinacionals. Un cas que, com recorda l’investigador de l’IEB Jordi Jofre-Monseny a la seva introducció, “suscita inquietuds entre l’opinió pública”, arrel de casos com els d’Apple, Google o Amazon, que “paguen una factura fiscal sorprenentment baia a Espanya”. La inexistència d’un impost únic provoca aquestes situacions, però, tot i la disparitat en el tipus impositiu aplicat a cada país, existeix una tendència comuna, que és la de reduir la pressió fiscal sobre les empreses. L’economista Valeria Merlo (University of Tübingen) assenyala a la seva aportació com “la mitjana del tipus impositiu nominal per l’impost de societats s’ha reduït des del 30% que marcava el 1996 fins el 19% del 2014”.

La investigadora considera que aquesta reducció “reflecteix l’intent dels governs nacionals de ser competitius en un context de major mobilitat del capital i de globalització de les multinacionals”.

Aquesta política dels governs nacionals ha propiciat la remarcable rebaixa d’11 punts en el tipus impositiu dels últims 20 anys, però també ha mantingut les grans diferències que existeixen entre els tipus fixats a cada país. “Mentre que les multinacionals s’enfronten a tipus impositius nominals del 10% o el 12,5% a Bulgària i a Irlanda, els mateixos ingressos es graven al 35% a Malta i al 33% a França”, explica Merlo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes diferències afavoreixen les pràctiques de deslocalització de beneficis que es tradueixen en que “les multinacionals paguen menys impostos a costa dels ingressos tributaris dels països que els acullen”. Aquestes estratègies d’evasió tenen un impacte en la recaptació de l’impost de societats d’entre el 4% i el 10%, el que es traduiria en un ventall que va dels 100 als 240 mil milions de dòlars a l’any no recaptats.

Causes de la disparitat en l’impost
A la seva aportació, l’investigador del Institute for Advanced Studies, Simon Loretz, analitza els tipus impositius aplicats a les empreses multinacionals. Tal i com explica Loretz, “els països de la UE ja no poden oferir obertament condicions especials en matèria tributària a les empreses estrangeres, però sí poden introduir canvis en la definició de les bases impositives per a que la càrrega tributària de les empreses amb molta mobilitat sigui més baixa”. Aquestes mesures no repercutirien sobre les empreses nacionals sense opció d’obrir mercat a altres països, que seguirien amb tipus impositius elevats.

Loretz considera que mantenir una política impositiva preferent per les empreses amb més beneficis “pot ser òptim en una situació amb una gran càrrega tributària, però en un entorn de menor càrrega fiscal pot produir més competència i ineficiència”.

El model nord-americà
L’IEB Report compta també amb l’aportació de l’investigador del Banc de la Reserva Federal de San Francisco, Daniel J. Wilson, que analitza el funcionament de la política fiscal sobre les grans empreses als Estats Units. Wilson recorda que la pressió fiscal “presenta importants diferències segons l’estat”. La primera diferència arriba amb el criteri aplicat a les empreses amb presència a diversos estats a través de filials. “Alguns estats exigeixen que cada filial presenti les seves declaracions per separat i tributi segons els seus beneficis a la zona; d’altres exigeixen que la companyia presenti una única declaració i, finalment, altres donen a escollir a l’empresa”.

Sigui com sigui, la companyia acabarà aportar una part dels seus ingressos totals als estats en els que té presència a través del sistema de “una fórmula de repartiment”, que es calcula a partir de tres variables: personal, actius fixes i vendes de l’empresa a cada estat.

Les polítiques impositives, juntament a les deduccions per activitats i investigació i altres avantatges fiscal, són claus en la repartició geogràfica de les empreses al país. En aquest punt, Wilson es pregunta a la seva aportació si el sistema genera un model equilibrat. “La realitat és que la variació de les càrregues tributàries per a les companyies entre diferents estats es tradueix en una distribució espacial que està molt lluny de ser òptima. Si els diferents estats harmonitzessin les seves polítiques fiscal creixeria tant el PIB com el benestar nacional gairebé un 1%”, conclou.

 
Leonzio Rizzo analitza els sistemes electorals de doble volta a l’últim INFO IEB
dijous, 14 de juliol de 2016

 Itàlia ha estat un dels últims països en incorporar el sistema electoral de doble volta per les seves eleccions municipals. Un model que ja utilitzen països com França, Portugal, Brasil i Finlàndia en les seves presidencials i que té efectes no només en els resultats de les eleccions, sinó també en la despesa pública. Això és el que es desprèn de l’estudi de l’investigador de l’IEB, Leonzio Rizzo, destacat en el darrer INFO IEB. En la seva recerca, Rizzo ha valorat l’impacte econòmic del model estrenat a Itàlia, conegut com italicum.

La peculiaritat del sistema italià és que els municipis amb més de 15.000 habitants funcionen amb el sistema majoritari de doble volta, mentre que els de menys de 15.000 habitants ho fan amb un sistema de volta única en el que l’alcalde només pot rebre el suport d’una sola llista, el que “permet analitzar l’impacte del sistema de doble volta sobre les polítiques fiscals”.

“Els municipis amb sistema de doble volta tenen ingressos totals i despesa corrent per càpita inferiors”, explica Rizzo. L’efecte es multiplica si l’alcalde compta amb el suport d’una sola llista i, per tant, té una posició sòlida en el govern. En aquest context, la despesa corrent és 44,41 euros per càpita inferior al d’un règim de volta única, el que suposa un 7% menys de despesa corrent. La diferència disminueix a mesura que l’alcalde necessita més suports.

“El resultat indica que un sistema electoral majoritari simple de doble volta pot implicar menors impostos i despesa pública, però si la fragmentació política és elevada les diferències es dilueixen”.

 

DESCARREGA L'INFO IEB

 
<< Inici < Anterior 1 3 4 5 6 7 8 9 10 > Final >>